|
Èl Nebieul a l'é na qualità ëd vis.
Stòria
Soa stòria a ancamin-a già ant l'ani Tersent. Quaiche trasse scrite a-s peulo trovesse mach a parte dal sécol che a fa XIX. Sò nòm a peul avej doe stòrie diferente: la prima a ven dal moment ëd la vendëmmia, che as fà squasi sempe quandi che a-i taca le prime nebie; la scònda a l'é për via ëd col vel bianch che (come për la brigna) a-s forma ansima la bërta dij sò asinej.
Andóa a-s coltiva
Ël Nebieul l'é na vis piemontèisa, fòrt presenta ant le Langhe e andrinta al Roé ( an Provinsia Granda) As coltiva ëdcò un poch ant ël Canavèis, Bielèis, Vërslèis e Noarèis. An tute le manere, Langhe Roé e na part ëd l'Astesan a fan la gròssa produssion. Fòra dël Piemont i podoma trovelo an Val d'Aosta, Valtelin-a e an Fransacurta.
Caràter morfològich
- A buta: ant le prime sma-ne d'Avril.
- A fioriss: ant ij prim des dì ëd Giugn.
- A scambìa: al mes dël mèis d'Agost.
- A madura: a la fin d'Otóber.
Ël vin
Ël vin Nebieul finì, madurà andrinta la cròta, a presenta un profum ëd fruta e ad fior sëcche, e ëdcò an poch dë spessie. Ël tanin a-s sent bastansa fort. Soa tinta a l'é pi ciàra nen che cola dij autri vin Nèir piemonteis, coma la Barbera. A l'é un vin che a-s peul goernesse pì ampess che j'àotri.
|
OMMI! Ma io non SO LEGGERE!!
E be'? :) È facile leggere una lingua che si parla già. Consulti questa pagina e vedrà, in un attimo anche Lei avrà il suo badge da bogianen :)
 |
St'utent-sì a l'é un bogianen
|
OMMI! pero si YO no
SE LEER!
¿Y que? :) Es fácil aprender a leer un idioma que ya se habla. Consulte usted esta pagina y verá, en un momento tendrá usted su Badge de Bogianen :)
15.683 artìcoj scrivù e na media ëd pàgine lesùe davzin a 1.750.000 pàgine l'ann!

'cò ti it peule travajé a fé pì granda e bela la wikipedia piemontèisa. Tùit a peulo gionté dj'anformassion, deurbe dij neuv argoment, deje na man aj volontari ch'a travajo ambelessì 'ndrinta. Rintra ant la Piòla e les coma avnì a fé toa part. I soma na gran famija e i l'oma da manca dël travaj ëd tuti. Se it la sente nen dë scrive n'artìcol, a-i son vàire travajòt da fé andova a fa pa da manca d'esse na cima a scrive për podej giuté. Mersì.
|
|